Des de la UOC vaig veure que es feia un concurs literari i com que m´agrada molt la pintura i la literatura no m´ho vaig pensar dues vegades i em vaig posar a escriure.Aquest és el relat literari que m´ha suggerit el quadre
Desemparats de Picasso . Espero que us agradi . Aquí us el penjo juntament amb el quadre perquè pogueu tenir una imatge del que llegiu .
No havien pogut dinar.
El soroll de les alarmes havia deixat els plats sobre la taula ; una taula parada amb rossegons de pa, una sopa amb més aigua que res i quatre cireres que el veí els hi havia donat .
Passaven gana .
Ja era prou trist tot el que els havia tocat viure que una boca més suposava ara més maldecpas que res. I és que aquell retard de la regla de seguida el va saber interpretar .
Un naixement enmig de tanta mort.
Però calia continuar lluitant i aquella criatura l´ajudaria a fer-ho. El marit al front i sense notícies , els parents lluny, fora de la ciutat i el soroll dels budells que l´acompanyavena sempre .
Però el nen li havia tornat l´alegria .
-És la imatge viva del seu pare , pensava ella mentre li donava el pit .De fons les alarmes tornaven a
anunciar la fi del bombardeig. No sabien fins quan duraria però ja s´hi havien acostumat .
Van pujar al seu pis, a l´entresol . Tot era encara allà , els plats a taula , la sopa freda i els rossegons de pa.
Encara no havien pogut dinar i passaven gana.
